La nostra mirada

D’aquesta idea de l’ocupabilitat es desprenen alguns trets que la caracteritzen:

Evoluciona al llarg de la vida de la persona i, per tant, pot millorar mitjançant un pla d’acció.

La persona pot tenir una ocupabilitat bona en relació amb una ocupació per diversos motius aïllats i/o conjugats: perquè té un ajust alt entre el seu capital competencial i les competències requerides, perquè és una ocupació inclosa en un sector creixent, perquè el context travessa una situació econòmica estable, etc. Seguint la mateixa lògica però a la inversa, la seva ocupabilitat pot baixar força en relació amb una altra ocupació.

L’ocupabilitat canvia en funció de l’evolució i el comportament dels mercats econòmics i de l’impacte d’aquests sobre el mercat laboral. També una persona està en evolució permanent, es modifiquen els factors personals i competencials.

El que determina la inserció laboral d’una persona té un caràcter complex perquè depèn de molts factors de tipus econòmic, subjectiu, cultural i biogràfic. L’ocupabilitat resultarà de la interacció de tots aquests factors en cada moment. Lligat a aquesta darrera característica, es parteix d’un conjunt de factors descriptors que operen en l’ocupabilitat de les persones:
Factors vinculats al context (estructurals) i factors vinculats a les persones (personals i competencials).

Així, l’ocupabilitat no és exclusiva de la persona, sinó que va més enllà del que vol i pot a títol personal. El context té una incidència que de vegades pot arribar a ser un obstacle per a alguns grups que presenten serioses dificultats personals i competencials d’accés a l’ocupació.